Dia 7 – Fiord Naeroy – Glacera Nigarsbreen
06 d’Agost de 2008 – Dimecres
211km total acumulat: 1794kmEns llevem, tirem 4 fotografies i marxem per anar a veure unaltra part del fiord dels Somnis (Sognefjorden, un dels mes llargs de Noruega), concretament a Undredal, Un riu i desemboca i el fiord es maquissim (Aurlandsfjorden), donem un volt pel poble i ens trobem unes catalanes de Palamós amb les que xerrem una mica, en una estona martxem direcció Flam. Poc després de passar Flam agafem un petit desviament que puja cap a la dreta, arriva a un pertit Poblet de fusta que es diu Otterne, tradicional i molt ben conservat et dona unes vistes impressionats dels fiords, algunes de les millors fotos del viatje les hem fet aquí. Per tornar a la carretera principal JAP te problemas al donar la volta a la autocaravana. Ens dirigim direcció Laerdal. Abans però, hem de travessar el tunel -en carretera- mes llarg del mon (Laerdalstunnelen) , son 26km de passeig sota un munt de rocs. EL tunel es una mica agobiant, tot i que cada cert temps te uns descansos il·luminats de diferents colors. Just al sortir del tunel ens trobem el fiord dels somnis altra vegada (Ardalsfjorden). Sense Paraules.
Arribem a Laerdal, un poble amb casetes ben conservades i amb un aire un xic colonial, esta en una vall i rodejat de muntanyes.
Agafem el ferry, ens deixa a prop de Songdal. Ens apropem al poble de Solvorn, alla hem d’esperar el ferry que ens portará a l’esglesia d’Urnes, declarada patrimoni mundial per l’Unesco. Com que tenim mitja horeta abans no arribi el ferry donem un passeig. L’entorn de l’esglesia es impressionat, te unes vistes.... L’esglesia es força petita, però molt maca. Continuem la carretera que ressegeuix el fiord (Lustrafjorden) buscant la cascada Feigumfossen. Desde la carretera ja es pot veure, pero agafem un caminoi i fem una petita excursió. Es possa a ploure i anem cap al cotxe. Continuem camí, perque volem dormir a prop de la glacera Nigarsbreen, la carretera va punjant i te molts revolts. Arrivem al centre dorientació de la glacera i ens “aparcampem” a prop, demá a les nou volem estar a la porta per fer l’excursió, i trepitjar el glaç.
























